ULTRA TRAIL DE LES FONTS: 105 KM PAS A PAS!!!!

Divendres 18: NOCTURNETA.

El divendres a les 21h es donava el tret de sortida a la primera etapa de l’ultra trail de les Fonts. Aquest recorregut consistia en fer 23km bastant planerots, només 350m desnivell +, tot per tal de posar al cos en coneixement de causa d’allò que li esperaria en els darrers dos dies. La cosa no va ser així, i el ritme de sortida va ser bastant alt. Jo, per la meva banda, no hem vaig trobar gaire bé, acusant la manca d’entrenament, doncs des de la cursa de Ginestar havia entrenat 4 dies, i només havia fet 13km corrent, al final però, vaig arribar prou bé, amb un temps alt, però no gaire carregat, pensant amb el dissabte.

La cursa en general va anar molt ràpida i Albert arribava amb 1h44’, però és que el ritme de la resta de participants no va ser gens lent. Destacar la bona cursa de Lluis Puentes, que amb menys de 2h estava a la meta, això sí, ell acabava allí.

Dissabte 19: “VOLTETA GUAI” o trail de les fonts.
I tant guai que va ser!!!!

El dissabte a les 6:00h del matí tots els valents i valentes arrencaven amb encara molts nervis al cos, pensant si acabarien o per contra…el cos ens faria una mala passada. L’etapa consistia en fer un recorregut de 55km, fent una volteta des de Xerta, cap a Püls Montsagres, Sant Roc, Espina, Alfara, Coll d’Alfara-Paüls, Moleta i Xerta, amb un desnivell positiu de 3000m.

Per la meva banda va ser un dia amb moltes sensacions. Fins a Paüls molt bé, algunes estones corrent i altres caminant, però amb bona companyia i molt bé. A partir del poble però, les sensacions van ser molt i molt dolentes al llarg de tota la pujada als Montsagres, una “Pajara” impressionant no em deixava pujar còmode, que em feia pensar que estava fent allí amb el poc entrenaments que portava i on les ganes de para eren bastant grans. Al arribar a la Font, Vaig parar, vaig deixar que marxessin kiko Isa, Leo i Sisco i amb l’ajuda del menjar vaig anar recuperant, fins a tenir millors sensacions, tot i que el cansament era evident. I sol com un musol vaig anar fent, pujant cap a l’Espina i baixant cap a Alfara on de sobte em vaig trobar amb un sorpresa negativa, Kiko baixava molt a poa a poc ja que el seu genoll li havia dit que prou. Al arribar a Alfara va haver d’abandonar. (una llàstima, ja que anava molt bé i de segur que hagués estat finischer, però aquestes coses passen Kiko, i de segur que tindràs més oportunitats. En dos dies estaràs corrent i fent-mos suar!!!)

Després, ja vaig continua el camí amb Joan Fores, la qual cosa vaig agrair molt, ja que portava 5h més sol que un mussol. Les sensacions a partir d’aquest tram, les millors del dia, i tot i que estava carregat, anava fent, i això, amb les condicions que havia arribat a l’ultra ja era prou. A més vaig adelantar a 7 o 8 persones i la veritat, és que veure que pots avançar algú, pos va bé anímicament.

Al final vaig arribar a xerta a les 17: 30, i pensant que només en quedava una. A veure com reaccionaria l’adductor, i tot anava bé, pos diumenge al puesto.
Pel que fa a la resta de gent, crec que va ser una etapa que va fer molt de mal, es va patir molt, però la capacitat de sofriment de molts dels participants els va empènyer cap a la meta. Un cas en especial és Leo, que patint, patint va arribar 30’ abans que jo, i que el diumenge va patir encara ms per poder endur-se aquella samarreta tant buscada.
Altres participants, els més avantatjats van volar per aquelles senderes, i en 7 hores ja eren al lloc. Impressionant!!!

Diumenge 20: LA CURSA DE LES FONTS

Elena volava per aquellS senders!!!

I finalment la última etapa i també la Cursa de les Fonts. Aquesta cursa és el quart any que està dintre del calendari de les Curses de Muntanya. És ja una cursa molt emblemàtica per la duresa que presenta. Són 27km amb un desnivell + acumulat de 1650m. La sortida i arribada és des del poble, Xerta, i es realitza una volteta que ens portava fins a la Coscollosa, per després baixar cap a la Font Nova.

Aquí, hi havia dues curses teòricament, la dels que només feien la Cursa i la dels que ja portaven 78 km a les cames, però alguns van demostrar que podien estar al davant tot i el trote que portaven. La resta que fèiem l’ultra, vam anar a completar l’etapa el més dignament possible.
Jo per la meva banda vaig sortir bastant malament, però hem vaig anar trobant millor a mesura que anaven passant els quilòmetres, però el cansament es va manifestar am mal al genoll i a les baixades costava aguantar-lo. Però finalment vaig arribar a Xerta, guanyant aquesta samarreta de finischer, i acabant content, però amb la sensació la cosa hagués estat una mica diferent si no hagués esta lesionat abans de l’ultra. Però bé l’important és que ho vaig acabar, que al cap i a la fi era l’objectiu.

I la cursa, pos la gent va volar, com Elena, que va fer el recorregut amb 3h30’ arribant primera a l’arribada, la qual cosa li va permetre trencar la cinta, això no es pot fer tots els dies!!!!! La veritat és que va fer un carreron, cada dia millor Elena.

També destacar la participació de Mònica, que tot i trobar-se una mica cansada de cames, va realitzar la cursa amb un temps de 4h09, i és que no sempre es pot estar tant a tope com a Miravet. Però segur que a les altres curses ho faràs molt bé.

Les corredores Lupe i Rosa també van aconseguir unes bones marques, doncs ho van fer amb 4h30’ i acabant amb bones sensacions de boca. Ara a la Pobla i després a fer la Marató de la Sènia, que no és res!!! MOLTS ÀNIMS.

I això és el que va donar un intens cap de setmana, ara una mica de descans i a tornar-hi, que no ha estat res!!!!!

Fins la pròxima.